La batalla de Mallorca

Web de l’equip d’investigació històrica i arqueològica del Desembarcament de Bayo

Raons per investigar

Entre el 16 d’agost i el 4 de setembre de 1936 una expedició militar procedent de Barcelona va desembarcar a la costa est de Mallorca, entre Son Servera i Portocristo. Les fonts apunten que varen desembarcar 4.000 milicians (la majoria catalans però també altres espanyols i estrangers) i més de 200 deixaren la vida a l’illa. Durant 20 dies s’enfrontaren per terra, mar i aire a les forces franquistes de Mallorca fins que reberen l’ordre de reembarcar i tornar a la península. 

El desembarcament de Bayo va ser una lluita de desgast per les dues parts, amb trinxeres, parapets i búnquers a zones de Manacor, Sant Llorenç i Son Servera. Aquestes zones, moltes en mans privades, no han estat mai objecte d’un estudi arqueològic que recuperi espais i vestigis amb l’objectiu d’identificar-los i protegir-los. Un estudi de camp també donarà nova informació sobre la batalla i contribuirà a recuperar la memòria d’uns fets transcendentals en la història de l’Europa del segle XX.

Per tot això, considerem que els espais de la batalla de Mallorca, també anomenada el Desembarcament de Bayo, formen part del patrimoni històric i han de ser objecte d’estudi, protecció i promoció.

Membres de l’equip

  • Manuel Aguilera Povedano. Direcció, coordinació i recerca. Doctor en Història i professor titular de Periodisme al Centre d’Ensenyament Superior Alberta Giménez (CESAG)-Universidad Pontificia Comillas. Autor de Un periodista en el Desembarco de Bayo (Lleonard Muntaner, 2017).
  • Gonzalo Berger Mulattieri. Direcció, coordinació i recerca. Doctor en Història (Universitat de Barcelona) i professor del Tecnocampus (Universitat Pompeu Fabra). Especialista en la guerra del 36 i les Milícies Antifeixistes de Catalunya.  
  • Elisabeth Ripoll Gil.  Coordinació, documentació i recerca. Doctora en Història i professora ajudant d’Història a la Universitat de les Illes Balears (UIB).
  • Maria Antònia Fernàndez Pizà. Direcció tècnica. Graduada en Història a la UIB. Màster en Investigació i Gestió del Patrimoni Cultural (UIB). 
  • Antoni Puig Palerm. Documentació i recerca. Llicenciat en Història i Doctor en Història Antiga i Arqueologia per la Universitat de Barcelona (UB). 
  • Francisco Grimalt Falcó.  Documentació i recerca. Enginyer Tècnic Forestal i Enginyer de Monts. Ha elaborat el primer mapa d’arquitectura militar geolocalitzat de Balears.
  • Mateu Morlà Moure. Documentació i recerca. Llicenciat en Història i Màster en Prehistòria, Antiguitat i Edat Mitjana per la UAB. Especialitzat en arqueozoologia.
  • Eulalia Díaz i Ramoneda. Documentació i recerca. Graduada en Arqueologia (UB). Màster d’Història Contemporània i Món Actual, (UB). 
  • Melanie Rodríguez Barta. Difusió i comunicació. Graduada en Comunicació Audiovisual en el Centre d’Ensenyament Superior Alberta Giménez (CESAG – UIB). Operadora de càmera de televisió, edició i muntatge audiovisual.
  • Pere Rullàn Cruellas. Documentació i recerca. Graduat en Història (UIB). Sis anys d’experiència en campanyes arqueològiques de Son Servera.
  • Julie Richko Labate. Documentació i recerca. Doctora en Historical Archaeology (University College Dublin). Experiencia en investigación de espacios de batalla en la guerra civil de EEUU.
  • Alejandra Linares Figueruelo. Documentació i recerca. Estudiante de 4º de Arqueología (Universidad de Barcelona). Experiencia en excavaciones de la Edad del Hierro (Tarragona) y medieval (Martorell, Barcelona)
  • Marc Toda Garcia. Documentació i recerca. Grau de Història (UIB, 2014). Màster d’Arqueologia Clàssica de la Universitat Rovira i Virgili, el Institut Català d’Arqueologia Clàssica y la Universitat Autònoma de Barcelona (2014-2016). Director de la intervenció arqueològica de la obra “Tarraco”. Fòrum Provincial (Tarragona).
  • Marina Velasco Puigrós. Documentació i recerca. Grau d’Historia de l’Art (UIB, 2014). Master en Gestió Cultural (UOC). Gestora Cultural de l’Ajuntament de Sant Llorenç des Cardasar.