AGUILERA POVEDANO, Manuel, «La Batalla de Mallorca». En TOMÀS RAMIS, Pau (coord.), La Guerra Civil y el primer Franquisme. Mallorca, 1936-1959, Illa, Palma, 2023, pàgs. 25-38.
El 17 de juliol ha finalitzat la tercera campanya del projecte Espais de la Batalla de Mallorca 2017-2022. La campanya actual s’ha dedicat a la prospecció de la zona de Sa Punta de n’Amer (sa Coma), els voltants de Porto Cristo i de Son Servera. Concretament, s’han investigat aquestes zones de la rereguarda republicana i localitzat i identificat diferents estructures i materials vinculats a la batalla.
Després d’un any d’inactivitat pel que fa a prospeccions i excavacions, provocada per la crisi sanitària de la Covid-19, aquesta campanya i els resultats han estat molt esperats. També s’han complementant aquestes activitats de camp amb tasques d’arxiu i de laboratori, on s’han identificat, fotografiat i documentat els vestigis materials obtinguts a les prospeccions.
El grup de Batalla de Mallorca segueix format per un equip transversal de voluntaris de diferents universitats (Universitat de les Illes Balears, Centre d’Ensenyament Superior Alberta Giménez, Universitat Pompeu Fabra i Universitat de Barcelona) i entre els quals es troben historiadors, arqueòlegs, gestors culturals i periodistes de les Illes Balears i Catalunya. Al capdavant de l’equip s’hi troben els directors del projecte Gonzalo Berger i Manuel Aguilera i la directora tècnica Alejandra Linares.
A més, el dimecres van rebre la visita institucional del director general de Memòria Democràtica, Marc Andreu Herrera, i del regidor de Patrimoni de l’Ajuntament de Son Servera, Jose Luis Ruiz, per tal de conèixer de primera mà l’evolució de la campanya.
L’objectiu que es plantegen és seguir treballant per a acabar de reconèixer tot l’espai de la batalla transcorreguda entre el 16 d’agost i el 4 de setembre de 1936, on una expedició de devers uns 4.000 milicians procedents de Barcelona desembarcà a la costa est de Mallorca, entre Son Servera i Portocristo. El resultat foren 20 dies d’enfrontaments per terra, mar i aire entre els republicans desembarcats a l’illa i les forces sollevades de Mallorca, fins que reberen l’ordre de reembarcar i tornar a la península.
La clau és posar en valor aquest patrimoni històric recuperant la memòria d’aquests fets transcendentals en la història de l’Europa del segle XX a través de la documentació, protecció i difusió dels vestigis arqueològics d’inicis de la Guerra Civil a Mallorca.
El llibre d’actes del Congreso Internacional de la Guerra Civil Española, 80 años después, celebrat a la Universidad Francisco de Vitoria (Madrid) en novembre de 2019, recull el nostre capítol sobre els resultats del projecte i els combats de Son Carrió entre el 17 i 26 d’agost de 1936. Es pot consultar aquí en PDF.
AGUILERA POVEDANO, Manuel, BERGER MULATTIERI, Gonzalo, “La Batalla de Mallorca en Son Servera y las memorias del falangista Antoni Perelló Serra”. Aportes, nº 102, año XXXV (1/2020), pp. 31-49.
Resum La Batalla de Mallorca, també anomenada el Desembarcament de Bayo, es va desenvolupar en tres municipis de l’illa. En aquest article comptem l’ocorregut a Son Servera, que representava el sector nord. Reconstruïm la batalla amb quatre fonts noves: la documentació del Comitè de Milícies Antifeixistes de Catalunya, els informes militars, els resultats del projecte arqueològic ‘Espais de la Batalla de Mallorca’ i les memòries del falangista Antoni Perelló Serra. El combat per Son Servera va tenir una alta intensitat de foc i un exemple va ser la conquesta del Puig de Sa Font, muntanya on Antoni Perelló va passar 14 dies ferit i amagat en una cova envoltat d’enemics. Fins a dues ocasions els antifeixistes podrien haver conquistat el poble, el 18 i el 27 d’agost de 1936, però els sollevats van resistir.
Resumen La Batalla de Mallorca, también llamada el Desembarco de Bayo, se desarrolló en tres municipios de la isla. En este artículo contamos lo ocurrido en Son Servera, que representaba el sector norte. Reconstruimos la batalla con cuatro fuentes novedosas: la documentación del Comité de Milicias Antifascistas de Cataluña, los informes militares, los resultados del proyecto arqueológico ‘Espais de la Batalla de Mallorca’ y las memorias del falangista Antoni Perelló Serra. El combate por Son Servera tuvo una alta intensidad de fuego y un ejemplo fue la conquista del Puig de Sa Font, montaña donde Antoni Perelló pasó 14 días herido y escondido en una cueva rodeado de enemigos. Hasta en dos ocasiones los antifascistas podrían haber conquistado el pueblo, el 18 y el 27 de agosto de 1936, pero los sublevados resistieron.
Abstract The Battle of Mallorca, also called the Landing of Bayo, took place in three municipalities on the island. In this article we tell what happened in Son Servera, which represented the northern sector. We reconstruct the battle with four new sources: the documentation of the Committee of Anti-Fascist Militias of Catalonia, the military reports, the results of the archaeological project ‘Espais de la Batalla de Mallorca’ and the memories of the Falangist Antoni Perelló Serra. The combat for Son Servera had a high intensity of fire and an example was the conquest of Puig de Sa Font, the mountain where Antoni Perelló spent 14 days wounded and hidden in a cave surrounded by enemies. In two times the anti-fascists could have conquered the town, on 18th and 27th August 1936, but the rebels resisted.