Dues bales cordials

A la nit d’avui, a falta d’un mes per a complir els 82 anys del despertar d’un somni, que durà 19 dies i 18 nits, per la llibertat de l’illa de Mallorca, el qual acabà en un mal son insular del que foren especialment protagonistes 40 homes i 5 dones, recordam un dels xocs més intensos que es produïren a la Batalla de Mallorca, a través de la prospecció del camp de guerra.

Amb les primeres llums de la matinada, deixant Son Carrió a la nostra esquena, iniciam l’ascens a les faldes de les zones altes del Sud del poble. Destacant dues posicions elevades sota control franquista, de les que tenim constància que en una d’elles hi caigué un foc d’artilleria d’alta intensitat, obrim la formació per a pentinar la major part de la vessant possible, concretament l’espai situat entre els dos punts elevats. Creiem que tal passadís no podia quedar sense vigilància. Entre mates i clapers, i un sol cada cop més castigador, començam a intuir la lògica d’atac i defensa que condicionà l’estratègica bèl·lica sobre l’entorn.

Un cop entès el territori, tot ve rodat. Localitzam una estructura defensiva de paret seca, semicircular, que ens vigila mentre pujam la vessant. Na Maria Antònia i n’Alejandra prenen les dades, i en Gonzalo i en Mateu es llancen cap a una nova incursió, pot ser inspirats per l’idea que sorgeix aleshores a tot l’equip ‘’I si les forces republicanes no recularen davant d’una posició desavantatjosa sinó que, contra tot pronòstic, es llançaren de cara a enfrontar-se a l’enemic, en el seu propi territori?’’. La idea sembla més imaginària que real… però divisam una estructura habitacional pròxima, en paral·lel a la de paret seca. Aquest cop és de marés, i apunta cap al nostre flanc dret.

La paret està plena de forats, però els mallorquins sabem que el marés es degrada d’aquesta manera… emperò, quelcom resulta sospitós quan els forats apareixen només a la vessant Sud de l’estructura; pot ser per una restaurauració republicana a foc? En aquest moment les pupil·les es dilaten, mentre que els ulls frenètics recerquen en les profunditats de cada un dels forats i, finalment, allà estan. Dues bales incrustades i, sense cap dubte per l’angle de tir, d’origen republicà. Una salutació cordial cap a les tropes franquistes.

El matí gairebé s’acaba, i abans de tocar retirada, decidim obrir un nou flanc en paral·lel al turó superior, on observam una línia de parapet que, sense cap dubte, és la línea última de defensa franquista, que protegeix la rereguarda de les dues posicions d’avançada. Aquesta hauria permés atacar a les forces republicanes per l’esquena, motiu pel qual hauria d’haver estat presa prèviament per les forces expedicionàries. Aquesta prospecció ens la guardam, pot ser, com a regal gelós per al 2019.

Salut i memòria.

Mateu Morlà Moure

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s